En què es diferencia un canal ètic d’un canal de denúncies?

Diferències entre canal ètic i canal de denúncies: són el mateix amb noms diferents?

Des d’un punt de vista estricte: sí, però amb matisos que expliquem a continuació. Segueix llegint per aprendre a diferenciar-los.

Canal ètic o de denúncies?

D’entrada, la diferència només hi és al nom. La seva finalitat, en ambdós casos, és ser un canal de comunicació confidencial des d’on informar sobre males pràctiques i infraccions detectades en el si de l’empresa. Aquest canal és intern, és a dir, les denúncies les rep un membre o departament de l’empresa, que es compromet a respectar l’anonimat del denunciant i resoldre el cas de forma interna. Per tant, no implica cap autoritat ni entitat pública com passaria en cas d’interposar un full de reclamació.

Fins ara, aquests canals de comunicació eren propis de les empreses amb un pla de Compliance (també conegut com a pla de Prevenció de Riscos Penals). Com a part del Compliance, s’implanta un canal de comunicació intern per a alertar sobre males pràctiques i delictes comesos durant l’activitat empresarial. Com hem destacat, aquest canal és intern i generalment és accessible des d’un portal de l’empleat o similar. Com el Compliance és un protocol de bones pràctiques dirigit als membres de l’empresa, el seu canal de comunicació també ho és.

A aquest canal de comunicació tradicionalment se li ha anomenat canal ètic, tot i que la nomenclatura depèn de cada organització. El terme prové de l’anglès whistleblowing channel, que es tradueix literalment com a “canal de les xivatades”. Això, per a moltes empreses, tenia connotacions negatives o dissuasòries, i per això es va popularitzar el terme canal ètic.

Per norma general, fins ara s’utilitzava més el terme ‘canal ètic’ perquè ‘canal de denúncies’ tenia connotacions negatives.

Amb la Directiva UE 2019/1937, es popularitza el terme canal de denúncies

Amb la recent entrada en vigor de la Directiva de la Unió Europea 2019/1937, tenir un canal de comunicació d’aquesta mena es torna obligatori per a totes les empreses amb més de 50 treballadors a partir del 17 de desembre de 2021.

En aquesta directiva fa servir el terme canal de denúncies, i és aquí on comença aguanyar popularitat per davant de canal ètic.

Però allò al que li hem de parar atenció i la única diferència amb el canal ètic que coneixíem fins ara és a qui dóna cobertura la directiva europea:

El teu canal és públic o intern? És aquí la diferència

El canal de comunicació obligatori al que es refereix la directiva europea ha de ser una eina d’accés públic, disponible per a qualsevol persona mínimament relacionada amb l’empresa, encara que no formi part d’aquesta.

En conclusió, si la teva empresa té un canal de denúncies intern per als teus treballadors, l’anomenis com l’anomenis, aquest no compleix amb la nova normativa i s’ha d’adaptar per a que sigui accessible per a tot el públic (sempre i quan la teva empresa estigui obligada per la directiva). Aquí t’expliquem per a quines empreses és obligatori.

Per acabar, és molt recomanable que el teu canal doni l’opció de ser 100% anònim. Això significa que el denunciant pugui fer el seguimient de la seva denúncia mitjançant un codi de seguiment, per evitar així proporcionar qualsevol tipus de dada de contacte. A la nostra publicació anterior t’expliquem per què.

Si busques un software canal ètic per a complir amb la Directiva UE 2019/1937, assegura’t que sigui un canal d’accés públic i anònim com el d’Edorteam.